dissabte, 10 de març del 2012

Sonata para Erland



Esta mañana he leído que Erland Josephson falleció hace unos días. El hombre era ya mayor y padecía de Parkinson. Deja un buen puñado de excelentes interpretaciones y una vida muy intensa. Erland era un actor inmenso de los que no necesitaban glamour para pasearse por aquí. Veo su foto. Admiro esa mirada penetrante, esa melena blanca de león sabio, esa elegancia natural. Saber que nos ha dejado me sobrecoge. Me ocurrió hace años cuando Steve McQueen tuvo la desfachatez de dejarnos con sólo cincuenta años. Me volvió a pasar con Marcello Mastroianni y hace poco con Paul Newman.
Es el peaje de vivir ya con una cierta perspectiva. Vemos cómo tal o cual actor se arruga, encanece, se encoge, le cambia la voz, engorda o pierde cabello… Lo normal, vaya. Exactamente igual que ese actor que interpreta tu papel, el de ese tipo que está ahora ante el teclado escribiendo estas líneas. Te miras una mañana en el espejo y no eres tú, no te reconoces. O sí, te reconoces pero eres tu padre y terminas por comprender. Así, con una bofetada que duele.  La vida a veces es muy bruta y sólo te das cuenta cuando ya estás jodido.
Llegados a este punto te recomiendo que desayunes y salgas a pasear al perrito. Es lo mejor que puedes hacer por ti en un día soleado como éste.
En la casa de al lado un gato maúlla.

Gracias, Erland.

2 comentaris:

  1. Va, us animo una mica.

    L'envelliment i la mort són desgràcies totalment innecessàries, fruit d'una evolució, fins ara, no racional, ans espontània.

    Actualment els científics més punters del món estan treballant a tota velocitat i amb grans perspectives d'èxit per minimitzar aquesta inèrcia natural.

    És possible que nosaltres no arribem a conèixer la mort donades moltes investigacions en múltiples camps en paral·lel.

    Des de la medicina, la genètica, la biomecànica... Fins a la intel·ligència artificial. Són camps amb una acceleració de resultats espectacular i molt probablement en unes dècades ens seguiran sorprenent tant i més, molt més que fins ara.

    Sempre podem investigar una mica goglejant termes com:

    Transhumanism, Singulularity Tecnological, Humans 2.0, Trascendence...

    Us convido també a seguir personatges com Ray Kurzweil, un dels grans gurús d'aquestes disciplines i mestre en la prospectiva tecnològica i científica. A l'hora que un gran inventor que ha aportat moltíssim al món actual.
    Especialment en sintetitzadors i processadors de veu, lectura per a cecs...

    Va ser el primer d'aconseguir un teclat electrònic amb sensibilitat. I és considerat el millor profeta tecnològic.

    Hi ha un parell de documentals sobre ell. I dos llibres que us recomano enormement:

    La Era de las Máquinas Espirituales
    La singularitat és a prop (The Singularity Is Near - no sé si està traduït a les nostres llengües)

    Ànims i feliç futur, ple d'èxits i molt probablement, allotjant-nos a l'eternitat sense els tradicionals i incòmodes tràngols com l'envelliment i la mort.

    ResponElimina
  2. Hola Joel! Gràcies per les teves paraules "d'ànim" tot i que, sincerament, la perspectiva de la vida eterna no sé si em fa massa gràcia (veient el panorama actual). De totes maneres, s'agraeix la lliçó magistral sobre el tema. ;-)
    Molts ànims i un feliç futur per a tu també!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...