dimarts, 22 maig de 2012

Gelatina de llima-llimona amb frappé de meló


Als Tales d'Alfriston Cottage ja us hem explicat diverses vegades que l'ambient a Waterbridge és molt cordial. Al ser un poble petit tothom es coneix i no hi acostumen a haver desavinences entre veïns (deixant a part l'etern conflicte entre en Bob i en Michael, els propietaris dels dos pubs). Uns dels trets característics d'aquest "bon rotllo" veïnal és que sortir a comprar qualsevol cosa al forn de pa o a la fruiteria sempre suposa un mínim de mitja hora més del que havies previst inicialment o que sovint tinguis visites "inesperades" a casa. Una de les darreres va ser la de Mrs. Coperstake, que viu just a l'altre costat de carrer. Resulta que aquest cap de setmana era l'aniversari del seu...diguem-ne xicot, l'Uriah, i li volia preparar un sopar romàntic. Em va dir que Mr. Townsend li va parlar del pastís de maduixes que havíem preparat fa poc a casa i em va demanar ajuda per "pensar" en quelcom original per fer-li de postres.

Us he de dir que no és fàcil encertar els gustos d'algú que no coneixes gaire i Mrs. Coperstake tampoc em va facilitar gaire la feina ja que després de cada pregunta que li feia em contestava un "Ai, doncs no ho sé..." Finalment vàrem optar per aquesta delícia que us explico a continuació. El resultat va ser tan sorprenentment bo que vàrem pensar que necessitàvem unes fotos pel bloc a l'alçada de tant "refinament" i nosaltres no ens hi veiem amb cor. La solució? El nostre amic Manel, un fotògraf amateur que és com una enciclopèdia amb cames en tot el referent a l'apassionant món de la fotografia. Afortunament per nosaltres, va respondre positivament al nostre crit d'ajuda i es va deixar "comprar" a canvi de probar les nostres postres. Gràcies Manel!!


Gelatina de llima-llimona amb frappé de meló
(per a 4-6 persones)

La pela d'una llima (sense ratllar)
225gr de sucre
10gr de gelatina
3 llimones
1 meló Charentais ben madur (no és que sigui indispensable que sigui d'aquest tipus, però com que aquest té la "carn" de color taronja queda visualment molt millor que qualsevol altre meló)
425ml d'aigua


1.- Agafar dues olles petites. En una posar-hi 300ml d'aigua amb 150gr de sucre i 3/4 de la pela de llima i a l'altra 125ml d'aigua, 75gr de sucre i la pela de llima restant.
2.- Posar-les al foc (mig) i quan comencin a bullir abaixa'l i deixar que bullin 10 minuts.
3.- Mentrestant, posar la gelatina en remull en aigua freda.
4.- Un cop passats els 10 minuts apagar els dos focs i reservar les dues olles.
5.- Escórrer bé la gelatina i col·locar-la en un bol. Agafar l'olla que conté més aigua i colar el seu contingut fent que caigui en el bol on tenim la gelatina. Remenar bé fins que la gelatina es desfaci completament.
6.- Esprémer el suc de les tres llimones i cola'l de manera que ens caigui dins del bol on tenim la mescla anterior. Remenar bé per a que quedi ben integrat.
7.- Repartir aquesta mescla en sis copes de cava (o en 4 de còctel si en volem més quantitat) i posar a la nevera un mínim de 6 hores.
8.- Tallar el meló i treure-li les llavors. Passa'l tot per la liquadora o, en cas de no tenir-ne, triturar amb un túrmix i després colar-ne el suc obtingut (nosaltres vam haver de fer aquesta darrera opció i he de reconèixer que es va fer una mica pesat...sort que el resultat val la pena!!)
9.- Abocar el suc de meló en un bol i a sobre colar-hi el xarop de llima de la segona olla. Remanar bé.
10.- Posar la mescla resultant en una bossa per a congelats de les que tenen tanca hermètica (tipus zip) i congelar fins a l'hora en que es vulguin servir les postres.
11.- Per a preparar la copa agafar la bossa amb el suc de meló i amb un corró donar-li uns bons cops per a trencar el bloc de gel en que s'haurà convertir i deixa'l amb la textura semblant a un granitzat (aquesta part és molt relaxant...ideal per descarregar l'estrés).
12.- Amb un cullereta decorar les copes de gelatina amb una bona "muntanyeta" de frappé i servir inmediatament.


És refrescant, sorprenent, deliciós, dolç, àcid, suau, intens... Una autèntica delícia! Li vaig preguntar a Mrs. Coperstake si li havia agradat a l'Uriah i amb la manera en què em va pica l'ull quan em va explicar la seva reacció en tasta'l entenc que sí. Al Manel també li va agradar i l'Andy ja pensa en altres combinacions de fruites per provar. Us animeu vosaltres també?

27 comentaris:

  1. Carai Eva! L'Uriah no podria estar més content, és una copa excepcional, de categoria. I de la mà del fotògraf manel sembla un postre de pel·lícula. Llàstima que no pugui dir com tu que és tan bo perquè les fotos encara no es mengen... :-( Tot arribarà...? Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Marina: Tengo a Eva ejerciendo de mamá y por eso contesto yo. Vaya nuestro agradecimiento por tu comentario. Y respecto a Manel, la suerte es tener cerca a gente de tanta valía y contar con su amistad.
      Saludos desde Waterbridge.

      -Andy-

      Elimina
  2. Aquest es un postre de 10...o 11.

    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caramba, te agradecemos tus palabras. Eres muy amable.
      Saludos desde Waterbridge.

      -Andy-

      Elimina
  3. Qualsevol no s'hi anima!!! Genial!!!
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ya sabes, Gemma. Todo es cuestión de ponerse. Espero que te guste.
      Saludos desde Waterbridge.

      -Andy-

      Elimina
  4. Visca el fotògraf, la cuinera i l'ambient tan distès del poble, que et permet arribar a parir aquestes delicatessen!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por tus palabras, Alfons. La suerte grande que tenemos de estar aquí. Nos gustaría explicar a los amigos cómo llegamos a Alfriston Cottage. Entretanto, cocinamos. Un saludo muy cariñoso desde Waterbridge.

      -Andy-

      Elimina
  5. Quin refinament!!!!!!! Ha de quedar exquisit i molt vistós.
    Les fotos són molt boniques :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchísimas gracias, Gemma. Viniendo de ti esto es un regalo. Pero hay que reconocer las cosas: Manel nos ayudó muchísimo porque es un sol de persona. Nos queda mucho por aprender.
      Saludos desde Waterbridge.

      -Andy-

      Elimina
  6. uuauu quin postre tan original i fresc!!! té pinta de restaurant!! jejej petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Roser:
      De eso se trataba, de ofrecer algo muy refrescante y relativamente fácil de hacer. Lo cierto es que el preparado tiene muy buena presencia. En una reunión de amigos una tarde de verano te hará quedar muy bien, seguro.
      Saludos desde Waterbridge.

      -Andrés-

      Elimina
  7. Una passada de postres. I les fotos? precioses.
    Nani

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Nani.
      Estamos muy contentos con la respuesta obtenida. La gente es muy generosa.
      Saludos desde Waterbridge.

      -Andy-

      Elimina
  8. Debe estar buenisimo... con un punto ácido, ideal para acabar una comida! Me encanta! Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Pili:
      Está muy rico. Y para mí, que me encanta el limón, imagina...
      Saludos desde Waterbridge.

      -Andy-

      Elimina
  9. Qué maravilla de copas y de fotos. Todo un acierto que seguro no tiene desperdicio. La presentación es de lujo.
    Besossssssssssss

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias por tu amabilidad. Besos desde Waterbridge.

      -Andy-

      Elimina
  10. Estic segur que l'Uriah es deguera quedar bocabadat!!! Eixes copes tenen un aspecte grandios!!!

    ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mr. Monaghan parece que supo apreciar el detalle de Mrs. Coperstake en lo que valía y significaba. En realidad, aquí en Waterbridge todo el mundo sabe que están enamorados pero aparentamos no saberlo. Si eso les hace felices... Gracias por tu comentario, Pascu. Debo dejarte. Mrs. Peterson llama a la puerta.

      -Andy-

      Elimina
  11. Preciós i segur que boníssim , m,encanta el vostre blog, les fotos , les receptes, les històries ....l,ambient rural angles sempre m,ha atret, vosaltres me,l porteu mes a prop. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh, vaya, cómo nos alegra. La verdad es que a veces tenemos tantas cosas que explicar que no llegamos a todo. El trabajo, ya sabes... Y el Cottage, que está en reformas. Hace días que nos gustaría hablar de Mr.Freddie Townsend, una celebridad local. Y de Willy "Mr.Gibson" Wallace, el líder del partido independentista, otro personaje de relieve. Queda aún por terminar de explicar "el caso Hudson"... En fin, que haremos lo que podamos.
      Hace un momento ha estado aquí el viejo Tim Holloway. Me ha sacado cinco libras para las fiestas del barrio que serán dentro de unos días. Cuando me he dado cuenta lo tenía en la cocina y me pedía una cerveza. No se puede ser tan bueno, ya lo decía mi padre.
      Saludos desde Waterbridge.

      -Andy

      Elimina
  12. Hola Família guapa

    per la pinta que tenen les fotos, segur que es un postres mortal, humm

    mil petonets Susanna

    ResponElimina
  13. Un postre la mar de fresc i adient a les futures calors!!! les fotografies son molt maques:)

    ResponElimina
  14. Looks so refreshing. I can imagine enjoying one in the sunshine.

    ResponElimina
  15. Nois! Ahir mateix vaig fer aquests gotets per un sopar amb amics i ens van encantar!!!!

    Us vaig conèixer fa uns dies per Dessertstalking i estic encantada amb el vostre blog i l'aire que respira el vostre cottage.

    A mi em veureu una mica desconectada perquè malgrat estic cuinant molt, no publico gaire últimament, però per aquí estaré...

    Encantada d'haver-vos conegut i fins aviat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Gemma: Pues, muy contentos nosotros con tus palabras. Ahora ya sabes dónde encontrarnos, así que te esperamos siempre que lo desees. Estás invitada. La campiña tiene su "aquello", algunos encantos -a veces- de difícil clasificación.
      Saludos desde Waterbridge.

      -Andy-

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...