dijous, 7 de juny del 2012

Galetes de camamilla, mel i llimona


Hi ha receptes que, no se sap per què, sembla que et vulguin donar l'esquena. Vaig veure aquesta al Pinterest ja fa unes setmanes i de seguida em va agradar. Unes galetes que combinaven la camamilla, amb la mel i la llimona em van semblar, simplement, espectaculars. El problema? Primer no tenia mel, i mai pensava a comprar-ne. Quan vaig aconseguir-la em faltava la camamilla (sí, sembla increïble però resulta que tenia camamilla amb anís, camamilla amb menta i no camamilla sola!). Per desgràcia (i sort) nostra, el Jordi va agafar la setmana passada una d'aquelles passes de panxa tan empipadores i això va portar la camamilla a casa. Ja ho diuen: "no hay mal que por bien no venga". Així que ja teníem tots els astres alineats per fer galetes. Visca!

Ah! Tema curiós número dos: La recepta original deia que les quantitats dels ingredients eren per fer 50 galetes. Bé, està clar que algú té un seriós problema amb les matemàtiques perquè en van sortir ni més ni menys que 90!! A veure, que ja m'està bé perquè si et poses a fer galetes ja, tant per tant, que te'n surtin forces però, estareu d'acord amb mi, que de 50 a 90 hi ha una lleugera diferència. Una vegada més, vàrem aprofitar el petit "inconvenient" per fer quelcom positiu i vaig portar una cistelleta plena de galetes a en John Kenickie, veí del carrer que té un hort preciós tocant a Townhill i que sempre ens porta coses a casa. La resta? Les vaig posar en una caixeta de llauna a la cuina de casa i, misteriosament, han desaparegut totes. Curiós, no?

Galetes de camamilla, mel i llimona
(surten unes 90 galetes)

2 tasses i 3/4 de farina
1 culleradeta de bicarbonat sòdic
1/2 culleradeta de llevat
5 bossetes de camamilla (les típiques per fer infusions)
1/2 culleradeta de sal
225gr de mantega sense sal a temperatura ambient
1 tassa de sucre
1 ou gros
1/2 culleradeta d'extracte de vainilla o 6 gotetes si feu servir essència
La pela ratllada de dues llimones
2 cullerades de suc de llimona
4 cullerades de mel (la meva era de romaní)
1/2 tassa de sucre per arrebossar les galetes (opcional)


1.- Passar el contingut de les 5 bosses de camamilla per un molinet de cafè per assegurar que no hi queden trossos grossos de fulla o "branquetes". Un cop fet, passar per un colador per acabar de triar els trossos més petits.
2.- Combinar en un bol mitjà la farina amb el bicarbonat, el llevat, la camamilla i la sal.
3.-  En un altre bol combinar la mantega amb el sucre amb les varilles fins que quedi una mescla lleugera i esponjosa.
4.- Afegir-hi l'ou, la vainilla, la pela de llimona, el suc de llimona i la mel i mesclar tot bé.
5.- Incorporar els ingredients secs a la mescla ben a poc a poc fins que estiguin combinats, però no insisitir massa. Barrejar, només, fins que la farina quedi integrada en els ingredients líquids.
6.- Preescalfar el forn a 180ºC.
7.- Preparar la safata del forn amb paper de forn o amb una planxa de silicona per a que les galetes no s'enganxin.
8.- Agafar petites quantitats de massa i donar-lis forma de boleta. La mida hauria de ser l'equivalent a un Ferrero Rocher (és el què m'ha semblat que descriu millor la forma que s'ha d'aconseguir). Col·locar la boleta sobre la safata del forn i donar-li uns copets pel capdamunt amb els dits fins que ens quedi un disc d'un centímetre de gruix aproximadament. Compte que la massa és bastant enganxosa i s'ha de manipular sense apretar massa o s'ens enganxarà a les mans. Si això passés, renteu-les bé amb aigua i continuar una estona més amb les mans humides.
9.- Si es vol es poden arrebossar les boletes amb una mica sucre abans de posar sobre la safata.
10.- Coure al forn uns 10-12 minuts o fins que agafin un lleuger to daurat.


El resultat? És d'aquelles receptes que valen la pena. Requereixen de dedicació ja que els hi has de donar forma a cadascuna però aquesta es veu sobradament recompensada quan te'n poses una a la boca. Ideals per esmorzar o per berenar. O per prendre amb el te de les cinc...o per quan tens el nen a casa malalt amb mal de panxa! Proveu-les i ja m'explicareu què tal, d'acord?

8 comentaris:

  1. oh, em sembla fanàstica! saps què m'agrada molt, a mi? Sucar les galetes amb camamilla! Sempre hi he trobat afició... i ara amb la teva recepta ja tinc la solució!! Gràcies per compartir-ho, i llàstima del mal de panxa del jordi, però sort de la camamilla que l'ha curat! Un petonet, guapa

    ResponElimina
  2. Una combinació de sabors ben curiosa! miraré si tinc camamilla per fer-les!
    petonets

    ResponElimina
  3. Ya me gustaría ser tu vecina y probar esas deliciosas galletas, con semejante cantidad no creo que se notara :) A lo mejor las de la receta eran galletas gigantes
    Una mezcla estupenda
    Besos

    ResponElimina
  4. Respostes
    1. Hola, Roser:
      Ya sabemos que te gustan las galletas. Éstas son muy ligeras e idóneas para "la galleta de Proust". Creo que te gustarán.
      Saludos desde Waterbridge.

      -Andy-

      Elimina
  5. Vaja! les primeres que veig de camamilla!!! molt originals!

    ResponElimina
  6. Tenen una pinta estupenda...què desapareixin 90 galetes és preocupant :)

    Petó

    ResponElimina
  7. Came here from food gawker. Beautiful pictures. Nice recipe too.
    Divya's Culinary Journey

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...