dissabte, 28 de juliol de 2012

Mejor... imposible

Desde  hace ya unos años Paquita nos aparta las hierbas necesarias para preparar la ratafía. Ella se encarga de escoger en los campos de los alrededores todos y cada uno de los componentes necesarios para elaborar ese licor aromático con sabor a auténtico y a cosa buena. Guarda en un papel amarillento, cuidadosamente apuntados a lápiz con una letra pequeña y apretada, la lista de los ingredientes que le han llegado por tradición familiar. Como os explicamos, hace unos días fuimos a visitarla y nos hizo entrega del “alijo”: hierbas, nueces verdes y botellones de vino y licor.
A mediados de la pasada semana, aprovechando la fresca del atardecer, preparamos todo y pusimos manos a la obra. Este año además de la ratafía hemos preparado "vi de nous", vino de nueces. Ambos preparados deben macerar en sus recipientes un mínimo de cuarenta días con sus noches, expuestos a "sol i serena" y bien protegidos del exterior. Cada cierto tiempo, al menos una vez a la semana, hay que remover con un cucharón para que todos los jugos se mezclen adecuadamente y el resultado sea el deseado, o sea, delicioso y mágico. Es lo menos que puede pedirse tras una larga espera. Pero eso es otra historia de la que hablaremos aproximadamente dentro de un mes, aún reconociendo que preparar ratafía en Waterbridge no deja de ser una excentricidad.

Además de una lista interminable de hierbas y especias, la ratafía lleva jengibre y una buena tajada de limón.

La composición de la ratafía presenta considerables variaciones según la zona donde se elabore. En Aragón, en Italia y en Francia se prepara según recetas autóctonas, a cual más gustosa.

El clavel rojo no se lleva tan sólo en la solapa o cogido en el pelo. En la ratafía es uno más de sus componentes más comunes.

El verano pasado Paquita nos regaló una botella de "vi de nous". No lo había probado antes. Me recordaba extraordinariamete al vermouth y me gustó, así que le pedí la receta.

Según Paquita, el "vi de nous" se elabora con cinco litros de vino negro dulce, medio litro de alcohol de frutas, otro medio litro de ron blanco y 25 nueces verdes. Antes de echarlas en el botellón las nueces sufren un cruel y duro castigo.

Tras las nueces, el vino. Y tras el vino, los licores. Paquita recomienda añadir 500gr de azúcar. Nosotros proponemos hacerlo al gusto. Por último, tapamos el botellón y a dormir.

Eva, que no prueba el alcohol porque no le gusta, catando el aguardiente.

dijous, 26 de juliol de 2012

Pastís de formatge 0,0


2, 1...0!!! Aquest compte enrera és per deixar clar quants dies falten per a que la major part de la gent de per aquí agafi vacances. Dijous, divendres i...festa!!! Solet, platgeta, piscina, muntanya, bosc, "xiringuitos", gelats, i moooltes hores en banyador o biquini. Us ho imagineu, oi? Sí, sí. Jo també. I sou molts i moltes els que, com jo, abans de posar-vos la famosa prenda de bany us la mirareu de dalt a baix i us preguntareu allò de...segur? Prou! No hem de patir més per aquesta prenda. Ja, ja sé que durant l'any no ens enrecordem d'ella i que quan arriba el moment ens maleïm per haver menjat totes aquelles coses que no havíem d'haver menjat (però que estaven taaaaant bones!). S'ha acabat! Una altra manera de fer pastissos és possible! I la prova és aquest pastís de formatge que avui us portem i que, com no, hem titulat 0,0. Per què sí. Per què assaborir quelcom bo i no sentir-se culpable a la vegada és possible!

Pastís de formatge 0,0
(4 raccions - per a un motlle quadrat de 14,5cm)

125gr de formatge tipus Philadelphia light*
1 ou
1 iogurt desnatat de llimona
100ml de llet desnatada
2 cullerades de Maicena
Edulcorant apte per cocció al gust (jo vaig fer servir Estèvia)
Opcional: una cullerada de melmelada de maduixa baixa en calories

*Si voleu que encara sigui més 0,0 podeu fer servir formatge fresc batut 0% M.G. tot i que també us dic que tindrà menys gust a formatge. Tot depèn de com de tranquil·la voleu tenir la conciència després de menjar-vos un tall d'aquest deliciós pastís!


1.- El procediment és taaaant senzill que fins i tot em fa una mica de vergonya explica'l.... Però bé, som-hi. Pre-escalfar el forn a 200ºC.
2.- Barrejar amb el túrmix tots els ingredients.
3.- Traspassa'l al motlle i enfornar durant 30 minuts.
4.- Un cop fora del forn, deixar refredar del tot i posar a la nevera per menjar ben fresquet. Si es vol, es pot acompanyar de melmelada de maduixa que li dóna un contrast boníssim. Nota: aquest punt no feia falta explica'l, però és que si no la recepta quedava una mica "pobra", no us sembla?

Per cert, us he dit al principi que el motlle que hem utilitzat és quadrat de 14,5 cm i és veritat. A la foto el veieu rodó perquè se'm va passar pel cap talla'l amb un talla pastes. Mira, una llicència poètica del darrer moment. Per suposat, les "restes" de pastís que ens van quedar van durar menys que un caramel a la porta d'una escola. És clar, amb l'excusa que eren les "sobres"....

I apa! A menjar pastís sense cap mena de remordiment posterior i lluïnt "tipasso" en banyador, biquini o el que faci falta. Perquè sí. Perquè podem i perquè, com diuen a la tele: ho valem!



dijous, 19 de juliol de 2012

Siempre hace buen tiempo


 Paquita nos enseña su “huerto urbano”. Sui generis, pero huerto urbano.
Hay personas que parecen entrar en tu vida sólo para hacértela más agradable. Se las identifica de inmediato. Transmiten buen rollo, sintonizas enseguida y cuando te las encuentras, aunque haga un año que no sabes de ellas, parece que fue ayer que pegabas la hebra en un café, en cualquier esquina o en un huerto, a la sombra de una parra.
Este pasado fin de semana queríamos escaparnos. El objetivo era hacer una visita a Albert y Paquita. Nos tenían preparada la selección de hierbas para elaborar la ratafía y no queríamos hacerles esperar. Dice el puñetero refrán que “de bien nacidos es ser agradecidos” y si lo dice el refrán…
A modo de resumen. Paquita y Albert, más Albert Jr. y su encantadora esposa Gelu, pertenecen a esa clase de personas de las que hablaba al principio. Con ellos todo es sencillo. Diré que seguramente Paquita descubrió el slow mood mucho antes de que un creativo de publicidad inglés o un coolhunter italiano, tanto da,  se inventaran el concepto y/o el término. Por cierto, que lo ejecuta con exquisita maestría. O mejor aún, con preciosismo de orfebre. Conozco pocas personas que disfruten de la vida como ella.
De regreso volvimos con el coche cargado, como casi siempre. Una bolsa de patatas, una maceta enorme con fonoll (el “hinojo” castellano), unos botellines de vidrio preciosos, el pack de hierbas para la ratafía… Pero lo mejor que nos trajimos fue lo bien que lo pasamos con ellos, lo corta que se nos hizo la estancia  y el saber que, más pronto que tarde, volveremos a visitarles. ¿Y a algo así, cómo se le pone precio?
Hicimos algunas fotos que queremos compartir con los amigos del Cottage.

Este gato no es el de Audrey Hepburn. Paquita tiene  varios gatos, varios perritos, un sinfín de pájaros y alguna que otra tortuga, además de un simpático marido llamado Albert que toca el acordeón.

Gallinas dejando pasar la tarde.

Paquita controlando sus botellones de ratafía.

Paquita impartiendo clase de Botánica popular. La flor de l’orenga (“orégano” en castellano)

El “Tonicator”, un artilugio high-tech de fabricación casera. Ideal para tener los botellines de tónica frescos en la nevera y sacarlos tal cual a la mesa, con el objetivo declarado de preparar estupendos gin-tonics a cualquier hora del día o de la noche.

¿Hay que dar explicaciones? Bueno, a los amantes de la botánica os diremos que es “la flor de las mariposas”. Al menos eso es lo que nos dijo Gelu.

En casa de Gelu y Albert. Las pocas lechugas que quedan de las 60 iniciales.

dilluns, 16 de juliol de 2012

Gelat de Cherry Cheesecake


 Anem molt atabalats. Mooolts atabalats. És que el que tenen les mesos de juliol: s'han d'acabar els cursos i això suposa un munt de paperassa, informes, resums, tancaments de grups, avaluacions... Buff!! Així doncs, i abans que res, deixeu que us demanem disculpes per haver "abandonat" el món blocaire durant la darrera setmana. Arriba un moment en què t'adones que tot...no ho pots fer.

Però parlem de coses positives: La Recepta del 15! Bé, com podeu veure, per a nosaltres ha acabat sent la recepta del 16...però al menys hi ha recepta!! La Sandra i el Xavi de Els Fogons de la Bordeta i la Marina de Xocolata Desfeta, en el seu repte culinari mensual proposaven que ens animéssim a preparar plats amb un ingredient central: les cireres. Fa uns dies que a casa vàrem preparar el gelat que us expliquem a continuació i el resultat va ser tan bo que no ho vàrem dubtar ni us segon: el gelat de Cherry Cheesecake seria la nostra aportació al repte de La Recepta del 15. Com ja us hem explicat en alguna altra ocasió, a casa preparem els gelats amb una màquina que vàrem comprar en un supermercat i per molt pocs diners. Per a tots aquells que no tingueu una d'aquestes maquinetes (encara) en la nostra recepta de Sorbet de meló amb taronja us explicàvem com poder prepara'l amb un resultat d'allò més professional.

No us ve de gust alguna cosa fresqueta amb aquesta calor? Doncs, apa! Som-hi!


Gelat de Cherry Cheesecake
(1 litre de gelat)

Dues tasses de cireres sense pinyol (No, no les venen així. Haureu de dedicar una estoneta de les vostres vides a dur a terme aquesta tasca tan pesada i avorrida...però el resultat us compensarà. Paraula d'honor!)
Un paquet de formatge cremós tipus de Philadelphia d'uns 250gr.
1/3 de tassa + 3 cullerades de xarop d'atzavara (Sirope de Agave)*
1/3 de tassa de llet
Una ampolleta de 200ml de crema de llet (amb un 18% de matèria grassa n'hi ha prou)
1 cullerada de suc de llimona
3 galetes tipus Digestive

*El xarop d'atzavara el podeu trobar a qualsevol herboristeria o botiga de productes naturals. Té una textura similar a la mel però amb molt menys aport calòric i totalment tolerat per la gent diabètica. En cas de que no en trobeu o us faci mandra comprar-ne, el podeu substituir per mel al gust. És important, però, no substitui'l tot per sucre (jo també vaig tenir aquesta tamptació) ja que en congelar-se ens farà més cristalls de gel que si utilitzem el xarop o la mel.


1.- Posar les cireres en una olla mitjana i afegir-hi 1/3 de tassa d'aigua i les tres cullerades de xarop d'atzavara (en aquest cas, si no voleu posar-hi el xarop hi podeu posar dues cullerades soperes de sucre i deixar la mel per després).
2.- Quan arrenqui el bull, deixar que bulli dos minuts i retirar del foc. Deixar que es refredi.
3.- Posar el formatge, el xarop d'atzavara (o mel al gust), la llet i el suc de llimona en una trituradora (o pot del túrmix). "Triturar" fins aconseguir una mescla homogènia.
4.- Afegir-hi les cireres fredes i triturar una miqueta més però sense arribar a que s'integrin completament. L'objectiu és que quan mengem el gelat trobem trocets de cirera.
5.- Posar la mescla a la nevera i deixar-la tota la nit refredant. A la vegada, posar al congelador el contenidor on voldreu guardar el gelat un cop estigui a punt (nosaltres fem servir una carmanyola de plàstic).
6.- Un cop refredat, posar la mescla a la màquina de fer gelats i posar-la en marxa. Un parell de minuts abans de retira'l, quan ja gairebé tingui la consistència desitjada, agafar les galetes, posar-les en una bossa de plàstic amb tanca tipus zip, picar-les amb un corró i abocar els trossets de galeta a la cubeta.
7.- Traspassar el gelat acabat de la màquina a la carmanyola que teníem al congelador i congelar un parell d'horetes més.

És recomanable treure'l del congelador uns cinc minut abans de consumi'l per assegurar que no està com una pedra i ens hi deixem les dents. Pel demés, veureu que és cremós i gustós i no té res, absolutament res, a envejar dels gelats que podreu trobar a qualsevol gelateria. Ompliu una copa amb una bona racció d'aquesta meravella i ja podeu cridar: Visca les cireres!! Visca l'estiu!!

dijous, 5 de juliol de 2012

Sorbet de meló i taronja


Seguim practicant amb la nostra maquineta de fer gelats i us hem de confessar que, com més la fem servir, més enamorats n'estem. Sembla mentida que un aparell tan senzill et pugui alegrar tan la vida. Je, je, je... I és que això de poder fer-te els gelats i els sorbets a casa, amb els ingredients 100% naturals...no té preu (bé, sí que té preu i és d'uns 20€ aproximadament!).

La recepta d'avui és senzillíssima, amb ingredients que tothom (o quasi tothom) té a l'abast ara mateix i que dóna un resultat espectacular. Els dies de calor són una altra cosa amb una tasseta d'aquest sorbet. Paraula d'honor!


Sorbet de meló i taronja
(per a 1 litre de sorbet)

Un meló de tipus Cantaloupe d'un quilo aproximadament i que estigui ben madur*
1/4 de tassa de suc de taronja
1/3 o 1/2 tassa de sucre en funció de com de dolç volguem el sorbet (o de com de madur ens hagi sortit el meló)
Una cullerada d'un licor dolç. Nosaltres hem fet servir Ron blanc però un Cointreau o altre licor afruitat també hi aniria bé.
*: És millor un Cantaloupe perquè el seu color és taronja i és molt dolcet. En barreja'l amb el suc de taronja aconseguirm aquest color tan espectacular i minimitzem la quantitat de sucre que necessitem afegir.


1.- Retirar tota la polpa del meló descartant les llavors i la pell.
2.- Esprémer el suc de taronja.
3.- Passar la polpa del meló, el suc de taronja, el ron i el sucre a una batedora de vas o, si no en tenim, a un pot gros per poder passar-hi el túrmix.
4.- Processar força estona fins aconseguir una textura el més líquida possible i sense grumolls.
5.- Posar a refredar a la nevera un parell d'hores (si sou molt impacients podeu saltar-vos aquest pas però s'ha de reconèixer que la textura final és molt millor si el refrigerem una mica abans de congelar).
6.- Passat aquest temps, treure de la nevera i passar a la màquina de fer gelats. Seguir les instruccions de la mateixa fins que aconseguim la consistència dessitjada i traspassar al recipient que guardarem al congelador. 

Si no teniu màquina de fer gelats no patiu. Podeu fer sorbets o gelats igualment però us portarà una mica més de feina. Un cop es treu el sorbet de la nevera es tracta de posa'l en el contenedor que guardarem al congelador i congelar directament. Això sí, aproximadament cada hora haureu de treure el sobret del congelador, passa'l per les varilles una estona i tornar a congelar. Aquest procediment s'ha de fer al menys tres vegades. L'objectiu del mateix és simplement evitar que es formin els típics cristalls de gel i que la consistència sigui més cremosa. De fet, l'alcohol (ron blanc en aquest cas) que hi posem és per minimitzar la formació d'aquests cristalls. Per últim, volia comentar-vos un petit "truc" que fem a casa per a que el gelat no perdi la seva textura quan el treiem de la màquina per posa'l al congelador (també serveix en el cas que no tingueu màquina) i és que guardem sempre un "tupper"buit en un dels calaixos del congelador a punt per a posar-hi la nostra següent creació. Al traspassar la mescla a un recipient que ja està ben fred ajudem a que no es desfaci.

I ara sí! A disfrutar de l'estiu amb una bona cullerada de sorbet de color taronja!! Qui s'hi pot resistir?

diumenge, 1 de juliol de 2012

Pastissets de te amb ametlla i melmelada


Tot i no ser un poble massa gran he de reconèixer que Waterbridge té un programa d'activitats digne d'una gran ciutat. És estrany el dia en què no hi una xerrada, un taller, un curset, una festa, una trobada, un taller de lectura, una presentació, una exposició, una mostra... mil i una coses. Waterbridge està molt viu, moltíssim. I això és així gràcies als seus veïns. La iniciativa no és només de l'ajuntament o de les associacions, sinó també de persones que a títol individual treballen i s'involucren pel bé del poble aportant el seu granet de sorra. Com veieu, les activitats són d'allò més variades (i no parlo de la quantitat de sopars a la fresca que es fan a l'estiu, o de les tardes de labors a la piscina, o...) però el que totes elles tenen en comú són... els pastissets de te. Sigui quina sigui la temàtica de l'esdeveniment segur que en algun racó hi ha una taula parada amb excel·lent gust anglès i plena de mil i una versions de pastissets de te.  De fet, hi ha una mena de competició secreta per veure qui és la veïna de Waterbridge que millor prepara aquestes delícies. Les converses que es poden escoltar al costat d'aquestes taules sempre són les mateixes:

Senyora 1- Mrs. XXXX aquests pastissets són deliciosos!
Senoyores 2, 3 i 4 a l'uníson- I tant!! Ja ho pot ben dir!!
Mrs. XXXX- Ai! No ho sé! Volen dir? Els he preparat depressa i corrents aquest mateix matí. No són gran cosa.

El cert, però, és que Mrs. XXXX ha passat setmanes buscant receptes inèdites als llibres de cuina tradicional anglesa d'una tieta seva que va morir ja fa 20 anys i ha estat cuinant diferents versions del pastisset durant els darrers tres dies per veure quina d'elles era la més escaient per deixar a la Senyora 1, i en especial a la Senyora 2 amb la boca ben oberta. Sí, sí. Exactament tal i com us ho explico...

En fi... la setmana passada vaig anar a casa de Mrs. Peterson que havia organitzat un petit taller per aprendre a fer puntes de coixí. Va ser una tarda perfecta amenitzada amb aquests deliciosos pastissets de te que us explico a continuació i dels que Mrs. Peterson va ser tan amable de donar-me la recepta. Perquè tot i aquesta mena de competitivitat "pastissera" entre les senyores de Waterbridge, en el fons, són totes molt bona gent.


Pastissets de te amb ametlla i melmelada
(12 pastissets)

75gr de farina
1 culleradeta de llevat
1 pessic de sal
113gr de mantega sense sal a temperatura ambient
80gr de sucre llustre
4 ous mitjans
100gr de farina d'ametlla
Uns 80 grams de melmelada (jo vaig fer servir la d'albercoc)


1.- Tamisar en un bol la farina, el llevat i la sal i reservar.
2.- Engrassar i enfarinar el motlles que volguem fer servir (jo vaig utilitzar els de magdalenes però també es pot fer amb els dels financers) i preescalfar el forn a 170ºC.
3.- En un altre bol batre la mantega amb el sucre llustre amb l'ajuda d'unes varilles.
4.- A continuació afegir els ous un a un batent molt bé després de cadascun.
5.- Abocar-hi la farina d'ametlla i la mescla de farina normal amb llevat i batre durant uns 30 segons més.
6.- Afegir la melmelada a la mescla i remenar bé amb l'ajuda d'una espàtula.
7.- Repartir la mescla en els diferents motlles. Si fem servir els de magdalenes no omplir més de la meitat de la seva capacitat.
8.- Posar el forn i fornejar uns 10-15 minuts (depenent de la mida dels motlles que utilitzeu) o fins que un escuradents punxat al centre d'un dels pastissets surti ben net.
9.- Retirar del forn i deixar refredar uns 5 minuts dins dels mateixos motlles. Passat aquest temps, transferir els pastissets a una reixeta.

Com us deia abans, em fan molt gràcia aquestes petites "enveges" pastisseres entre veïnes. Veus com tothom somriu i es diuen bones paraules però, a la vegada, pots intuir com la cuinera s'estarrufa veient la cara d'enveja de les que acaben de probar la seva nova recepta i com les altres, a la vegada, es moren de ràbia per haver descobert que el pastís que acaben de tastar està més bo que el que van preparar elles fa només uns dies. L'única cosa que em preocupa és que d'aquí res vindran totes a casa per veure com ha quedat la porta nova que l'Andy està a punt d'instal·lar al jardí. Evidentment, al fons del pati hi pararem una taula amb estovalles de floretes i, com no, un platet amb pastissets de te. El dubte és... sabré estar a l'alçada? Aix!!



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...