dimecres, 15 d’agost de 2012

Carbassó farcit a l'estil de la Gelu


Dia 15 d'agost! Dia festiu i, per tant, dia ideal per passar una estona a la cuina per preparar un dinar diferent i, de pas, apuntar-nos al repte de La Recepta del 15 que ens proposen els amics de Els fogons de la Bordeta i Xocolata Desfeta. I quin és l'ingredient del mes? Doncs, sí. Ho heu endevinat. El carbassó.

Aquesta recepta de carbassó farcit em feia especial il·lusió. La Gelu, una cosina nostra, va penjar-ne una foto al seu Facebook i només veure-la vaig saber que tard o d'hora l'acabaria preparant. Fa unes setmanes vaig aconseguir que em passés la recepta i...aquesta setmana passada, en la que ens vàrem escapar a visitar a la familia, la Gelu ens esperava amb la joia de la corona a punt: un espectacular carbassó de Niça a punt per a nosaltres! Ni s'imagina com de feliços ens va fer! De fet, he de confessar que no havia vist mai un carbassó així, que de fora sembla una mena de síndria petita (o meló gros). De fet, quan l'obres, encara és més curiós perquè les seves llavors són molt semblants a les de la carbassa. En fi, tot un descobriment.

Doncs aquí la teniu, la recepta de Carbassó farcit a l'estil de la Gelu amb dues petites variacions de darrera hora. La primera ha estat la d'afegir-hi carn picada de pollastre per fer d'aquest recepta un plat únic per dinar i l'altra la de tirar-hi un rajolí de conyac mentres feia el farcit...per la simple raó de que tenia l'ampolla a mà. Eps!! Que no és que estigués donant-li a l'ampolla, eh? Simplement que l'havia fet servir per una altra cosa. Ara no malpensem!!


Carbassó farcit a l'estil de la Gelu
(per a 2 persones)

1 carbassó de Niça
300gr de carn picada de pollastre
2 dents d'all
1 ceba tendra
Un pot de variat de bolets
Un rajolí de conyac
Pa ratllat
Un "rulo" de formatge de cabra
Formatge ratllat (opcional)
Sal i pebre al gust
Una mica de julivert

1.- Agafar una olla ben grossa i posar-hi aigua a bullir (tranquils, que no hi ha ningú de part; és per escaldar el carbassó). Tallar el carbassó per la meitat i treure-li totes les llavors i "fils". Buidar la resta de la polpa amb una cullera i reservar-la.
2.- Quan l'aigua ja bulli escaldar les dues meitats dels carbassons. D'aquesta manera ens quedaran tovets i els costarà menys de coure quan els posem al forn.
3.- Treure els carbassons de l'aigua i posar-los a escórrer sobre paper de cuina.
4.- Posar oli d'oliva en una cassola i afegir-hi (amb l'oli encara fred) els dos alls tallats ben finets. Remenar sovint per tal que no es cremin.
5.- Quian s'hagin enrossit una mica, afegir-hi la seva tendra trinxada i seguir remenant (a foc baix) fins que ens quedi ben translúcida.
6.- Afegir la carn picada de pollastre i anar remenant fins que veiem que està cuita però encara no s'ha començat a enrossir. En aquest punt afegir la polpa del carbassó que hem reservat i el variat de bolets.
8.- Quan el carbassó comenci a estar cuit tirar-hi el rajolí de conyac, una mica de julivert i salpebrar al gust.
9.- Quan el conyac s'hagi reduït treure la cassola del foc i omplir les dues meitats del carbassó amb el farcit que acabem de preparar.
10.- Decorar la superfície amb unes quantes rodanxes de formatge de cabra i empolvorar amb una mica de pa ratllat. Els més "formatgers" poden afegir-hi un grapat de formtge ratllat.
11.- Posar els carbassons sobre una safata de forn previament coberta amb una mica de paper d'alumini (pel sol fet de no haver de netejar-la després!) i enfornar a 180º amb el forn encés a dalt i a baix durant uns 25 minuts o fins que veiem que el pa ratllat es comença a enrossir.

L'espera va valdre la pena. Us ho asseguro. L'Andy ha disfrutat moltíssim menjant aquest plat i només per això ja val la pena haver passat la calor que he passat amb el forn encés a la cuina! Des d'aquí el més sentit agraïment cap a la Gelu per regalar-nos aquesta recepta tan meravellosa i aquest increïble carbassó de Niça. Gelu, ets un sol!!


diumenge, 12 d’agost de 2012

Estampas de verano en Chalkwood

Dicen que el tiempo transcurre distinto en los meses de verano y si no es así nosotros hacemos que lo sea. Simplemente, nuestros biorritmos se acompasan de otra forma en esta época del año. Tranquilos, no vamos a caer en la tentación de los tópicos del estío. Sólo queremos compartir con vosotros durante unos minutos el pequeño placer de la mirada. Todo muy inocente, of course.
Estos últimos días hemos podido disfrutar de Chalkwood con la tranquilidad que supone no estar pendientes del reloj. Nos hemos perdido por sus senderos descubriendo rincones insospechados, lugares que están ahora igual que cuando Beatrix Potter dibujaba sus cuentecitos de Peter Rabbit. Pensamos que sería bueno que cada persona pudiese tener su propio Chalkwood. Anotadlo si no estaba en vuestra agenda. Vale la pena.

Es fácil imaginar a Alan Bates caminando por estos parajes en busca de la guapísima Julie Christie en "El mensajero".
Moras y endrinas ponen ya la nota de color. Dentro de muy poco tendrán ese punto de madurez que las hace deliciosas.

Eva, feliz y de vacaciones. Guix es muy coqueto y le gusta que le hagan fotos. Sabe perfectamente que su lado bueno es el izquierdo.
¿Dónde se esconden las hadas?.
La sequía también se hace notar en Chalkwood. En primavera no llovió lo que debía. Hay más de un arroyo seco y algunas fuentes tienen un caño de agua mustio y ridículo. El Shere baja casi como una sombra. Dicen los granjeros que lloverá en una o dos semanas y todo se arreglará.
Puedes pasear durante horas sin cruzarte apenas con nadie.



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...